Comentari del director

Quan preníem imatges a càmera lenta de jugadors en el decurs dels partits, comprovàvem astorats com Leo Messi feia coses increïbles. Per exemple, quan rebia la pilota arrencava a una velocitat que feia impossible seguir-lo sense que la seva imatge aparegués fora de quadre o moguda, cosa que no passava mai amb els altres jugadors. La seva arrencada amb la pilota als peus era molt més ràpida que la de qualsevol altre en carrera. Amb Messi havíem de calcular molt bé a quants fotogrames per segon calia rodar i arriscar a endevinar cap a on s’escaparia.

Fer aquesta pel·lícula ha estat molt més complex del que qualsevol creuria. No va ser possible acordar les entrevistes amb els jugadors en un termini de temps i en unes condicions que s’adiessin amb els nostres plans de producció. Les entrevistes van donar-se de manera imprevisible, moltes vegades després de sofrir algunes negatives i moltíssims retards. L’agenda de compromisos dels jugadors respon a la realitat d’un espectacle que mou milions d’euros cada cop més exigent.

Vam haver de buscar i seleccionar moltíssimes imatges d’arxiu de totes les èpoques i de molt diverses procedències. Aquesta feina descomunal, essencial per a la pel·lícula, la va fer amb paciència infinita l’Aleix Cabrera durant dos anys, contactant amb les televisions, amb el Barça, Mediapro, UEFA, FEF, Filmoteques, col·leccions privades, etc. Es van rebre i processar fins més de dues mil imatges d’arxiu. En alguns casos, sobretot les imatges de vídeo dels anys setanta i vuitanta, la qualitat era terrorífica ja que el format cinta de l’època era molt poc apte per a la seva futura conservació.

Contenir en només dues hores de pel·lícula 115 anys d’història del Barça, un club que ha viscut innombrables fets viscuts amb passió per a l’opinió pública, és una tasca no tan sols difícil sinó també arriscada. Sempre hi haurà qui ens retreurà no haver explicat aquell fet que ell recorda vivament i que no hem inclòs a la pel·lícula. D’acord. Ho acceptem. Però nosaltres havíem de triar aquells fets i aquells protagonistes que creguéssim que ajudarien a explicar millor l’ànima del club i els sentiments dels seus aficionats.

Aquesta no és la pel·lícula d’un “hooligan” per a “hooligans” del FC Barcelona. Ni de bon tros. No ho és perquè, de ser així, hauria estat un documental que simplement lloa els èxits del club i dels seus protagonistes. BARÇA DREAMS està feta des d’una distància respectuosa necessària per poder explicar que no tan sols hi ha victòries sinó també moltes derrotes i fracassos que van forjar l’ànima del club i la naturalesa competitiva dels que hi han triomfat.  

Com a director i guionista en una pel·lícula no sóc mai partidari de presentar els fets mitjançant una cronologia històrica lineal clàssica. Això segurament és el que faria un director amb mentalitat d’historiador. Jo prefereixo que l’argument flueixi anant d’un lloc a l’altre, relacionant els fets i els testimonis tal com ho faria qualsevol persona que li ho explica a una altra amb naturalitat. És evident, per exemple, que quan parlem del que va significar Kubala, el relacionem de forma natural amb Messi, perquè les sensacions de plenitud i de joia que han transmès l’un i l’altre jugador als aficionats d’una i altra època són bàsicament les mateixes.

BARÇA DREAMS no és el resultat del que el productor Xavier Echeverría i jo mateix com a director ens havíem proposat a l’iniciar el projecte, sinó el resultat del que s’ha anat donant pel camí, del que hem pogut aconseguir amb la col·laboració de tothom. Ens hauria agradat poder disposar molt més dels jugadors, rodar més al Camp Nou, infiltrar-nos més a l’interior del club, però les limitacions i restriccions del negoci del futbol creen un mur en molts casos insalvable. No fa gaires anys, encara era possible que una càmera de cine corregués per la banda seguint la cursa d’un jugador. Avui el negoci de l’explotació de drets del futbol ho fa totalment impossible. Malgrat tot, BARÇA DREAMS ha trobat la forma d’entrar al Barça i tocar l’ànima i els seus sentiments per mil vies diferents.

 

JORDI LLOMPART

Aquest lloc web usa cookies per que vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant, entenem que dóna el seu consentiment per l'acceptació de les citades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies; premi l'enllaç per a més informació. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar